Reseña

Obra ressenyada: Carlos GUSSENHOVEN: The phonology of tone and intonation. Cambridge: Cambridge University Press, 200

Scope, scalarity, and polarity in aspectual marking : the case of English 'until' and Spanish 'hasta'

This dissertation explores how languages express durations of time and the significant cross-linguistic variation displayed in words describing temporal duration with otherwise quite similar meanings. Specially, I examine 'until'-like phrases that bound events in time. These phrases are puzzling because across languages they typically only modify atelic predicates and not telic predicates. Yet they are acceptable with telic predicates if the predicate is negated, and in that case they furthermore generate a factive inference that the event described by the predicate must come about at a future time. Additionally, some languages, like Greek, use two distinct lexical words, one for atelic predicates and one for telic predicates. Three major prior proposals have been posited: (i) a lexical ambiguity account wherein there is a positive 'until' and a negative 'until', (ii) a monosemy account wherein 'until' is a type of universal quantifier over times that interacts scopally with negation, and (iii) a monosemy account wherein 'until' is a type of measure phrase over an existentially-quantified event. However, each approach fails to generalize appropriately. I revisit these three theories by examining the behavior of English "until"-phrases vis-à-vis durative "for"-adverbials, as well as 'until' counterparts in languages that acquire a superset or a subset of the interpretations of English "until", such as Spanish "hasta" and Greek "mehri". I propose a monosemy account that draws on insights from all three prior analyses. The key insight is that there is parameterization in the quantification that 'until' words in different languages exhibit. English "until" is universal in nature subject to a scope economy constraint. Spanish "hasta" is existential in nature subject to a plurality constraint in positive environments. Both universal and existential 'until' allow for negated telic predicates but the latter admits a wider set of readings and also permits lexical specialization of 'until' under negation, as found in Greek. Ultimately, irrespective of their quantification, English "until" and Spanish "hasta" activate temporal scalar alternatives that I argue derive factive inferences as an epiphenomenon of independent scopal interactions between the alternatives, polarity, and covert exhaustification-based operators of the inferential mechanism.Linguistic

Variation at the Interfaces in Ibero-Romance. Catalan and Spanish Prosody and Word Order

We are grateful to Joan Borràs-Comes for kindly providing us with the map that appears in Figure 1. Alba Chacón, Verònica Crespo-Sendra and Marianna Nadeu deserve a special mention for having participated unselfishly as narrators of the short picture stories presented in a PowerPoint slide show. We also thank participants, and people that helped us to get in contact with potential participants: Gotzon Aurrekoetxea, Mercedes Cabrera, Verònica Crespo-Sendra, Irene de la Cruz, Gorka Elordieta, Leire Gandarias, Miriam Rodríguez, Paco Vizcaíno. This research has been funded by the project FFI2011-23829/FILO awarded by the Spanish Ministry of Economy and Competitiveness.En aquest estudi investiguem la interacció entre l'ordre de mots i la prosòdia a l'hora d'expressar la modalitat i diferents construccions de focus en una sèrie de dialectes del català i de l'espanyol. Hem analitzat un corpus obtingut mitjançant dues tasques: a) una tasca de producció dissenyada per obtenir diferents construccions de focus mitjançant parells de pregunta-resposta amb petites històries presentades a partir de figures i b) la metodologia de la tasca de compleció del discurs. Les dades recollides s'han analitzat prosòdicament i sintàctica. Les nostres dades confirmen que en català i en espanyol la prominència entonativa tendeix a recaure al final de l'oració, però això és del tot cert només en les declaratives de focus ample, ja que la prominència principal pot recaure a l'inici de l'oració en les declaratives de focus informatiu en català oriental i en espanyol del País Basc o restar in situ tant en les declaratives de focus informatiu com en les de focus contrastiu (especialment en valencià o espanyol). Quant a la modalitat interrogativa, podem fer una distinció important entre les llengües que poden presentar inversió del subjecte-verb en les interrogatives directes (valencià i espanyol) i les llengües que no (català oriental). En català oriental el subjecte apareix dislocat.In this study we investigate how word order interacts with prosody in the expression of sentence modality and different focus constructions in different varieties of Catalan and Spanish. We analyze a corpus obtained by means of two tasks: a) a production test designed to elicit different focus constructions by means of question-answer pairs from short picture stories and b) the Discourse Completion Task methodology. The collected data were prosodically and syntactically annotated. Our data confirm that in Catalan and Spanish the intonational prominence tends to be located in clause-final position but this is completely true only for broad focus declaratives, since the main prominence can also fall on clause-initial position in Eastern Catalan and Basque Spanish informational focus declaratives or remain in situ in both informational and contrastive focus declaratives (especially in val_cat or Spanish). As for interrogative modality, an important distinction is made between languages that can present subject-verb inversion in direct questions (val_cat and Spanish) and languages that cannot (Eastern Catalan). In Eastern Catalan the subject is dislocated

L'expressió de la incredulitat en català: un estudi prosòdic

Aquest article pretén aprofundir en l’anàlisi entonativa de les oracions interrogatives absolutes informatives i les que denoten incredulitat en català. En la primera part expliquem els primers resultats geoprosòdics, els quals s’han obtingut a partir de l’anàlisi de les oracions interrogatives absolutes neutres i les interrogatives absolutes que denoten incredulitat de l’"Atles interactiu de l’entonació del català", tot iniciant el traçat de les isoglosses prosòdiques en el domini lingüístic català. En la segona part de l’article presentem els resultats d’un experiment de percepció en català central que pretén investigar quins trets prosòdics són els que calen als parlants per a distingir els dos tipus d’oracions interrogatives que analitzem

L'atles interactiu de l'entonació del català i el traçat de les isoglosses entonatives del català

En la primera part d’aquest article presentem el projecte de l’"Atles interactiu de l’entonació del català", que té com a objectiu la presentació d’una sèrie de materials en àudio i en vídeo per a l’estudi de la prosòdia i l’entonació dels dialectes catalans. En la segona part expliquem els primers resultats geoprosòdics que s’han obtingut a partir de l’anàlisi de diferents tipus de patrons entonatius de l’"Atles", tot iniciant el traçat de les isoglosses prosòdiques en el domini lingüístic català. Per una banda, veurem que hi ha contorns entonatius que són molt generals a tot el domini, com ara els contorns de les frases declaratives neutres i els de les declaratives que expressen un sentit d’obvietat; per altra banda, hi ha uns altres contorns, com els de les preguntes informatives i els de les preguntes confirmatòries, que presenten força diversitat dialectal. En la part final de l’article analitzem aquesta variació geoprosòdica i presentem una hipòtesi diacrònica de l’evolució d’aquests contorns

Sobre alguns contrastos fonològics en l'entonació del català

The main goal of this article is to provide evidence in favor of the phonological character of some intonational contrasts in Catalan. First, the article shows that tonal alignment differences with respect to metrically strong positions are crucial for the distinction between a yes-no question and a wh-question (cf. "¿Que l’ha llogada?" vs. "¿Qui l’ha llogada?") and between a command and a request ("¡Vine!" vs. "¡Vine!") in Central Catalan. Second, the article reports the major results from the application of the Categorical Perception Paradigm to a pitch height contrast in Majorcan Catalan (Vanrell 2006a). Experimental resuls show that a small variation in the pitch height of the pretonic syllable is an important perceptual cue in distinguishing yes-no questions from wh-questions in this dialect ("¿Que l’hi duries?" vs. "¿Què li duries?"). The Catalan data demonstrate that small phonetic changes in pitch alignment and pitch scaling can be crucial in the perception of intonation contours. Crucially, the data call for a revision of the autosegmental-metrical (AM) model of intonation: while the AM model predicts that differences in tonal alignment have the potential of creating phonological contrasts, it does not allow for phonological differences in pitch range

Entonació i pressuposició en les interrogatives absolutes del mallorquí

Aquest treball investiga de quina manera l’entonació reflecteix el diferents graus de coneixement del parlant en les interrogatives absolutes del mallorquí. Mitjançant tres experiments de percepció (un test d’adequació, un test d’avaluació i un test d’identificació basat en el paradigma clàssic de la percepció categorial) s’ha pogut demostrar que els oients catalans distingeixen quan el parlant no té ni idea de quina serà la resposta de la pregunta que està produint de quan el parlant té certes hipòtesis sobre quina hi serà la resposta i cerca confirmació d’aquestes hipòtesis. També s’ha pogut comprovar que les interrogatives manifesten una gradació de coneixement del parlant a l’hora de produir les interrogatives (així com de coneixement pressuposat a l’interlocutor), com havia proposat Escandell (1993, 1998) des del punt de vista pragmàtic, i que els oients indentifiquen basant-se, sobretot, en indicis entonatius, però també en indicis morfosintàctics